Éste es mi mantra. Este fragmento de L'Elogi del viure, de Joan Maragall:
ESTIMA EL TEU OFICI, LA TEVA VOCACIÓ, LA TEVA ESTRELLA, ALLÒ PER AL QUAL SERVEIXES, ALLÒ EN EL QUAL ETS REALMENT UN ENTRE ELS HOMES. ESFORÇA’T EN LA TEVA TASCA COM SI DE CADA DETALL QUE PENSES, DE CADA MOT QUE DIUS, DE CADA PEÇA QUE HI POSES, DE CADA COP DEL TEU MARTELL EN DEPENGUÉS LA SALVACIÓ DE LA HUMANITAT. CAR EN DEPÈN, CREU-ME. SI OBLIDAT DE TU MATEIX FAS TOT EL QUE POTS EN EL TEU TREBALL, FAS MÉS QUE UN EMPERADOR QUE REGÍS AUTOMÀTICAMENT ELS SEUS ESTATS, FAS MÉS QUE EL QUI INVENTA TEORIES UNIVERSALS NOMÉS PER SATISFER LA SEVA VANITAT, FAS MÉS QUE EL POLÍTIC, QUE L’AGITADOR, QUE EL QUI GOVERNA. POTS NEGLIGIR TOT AIXÒ I L’ADOBAMENT DEL MÓN. EL MÓN S’ARREGLARIA BÉ TOT SOL, NOMÉS QUE TOTHOM FES EL SEU DEURE AMB AMOR A CASA SEVA.
En esta entrevista no hay humanos (podcast #45)
-
Esto es una transcripción del podcast. Podrás encontrar todos los episodios
en las siguientes plataformas:
- En Spotify
- En Podimo
- En Apple pod...
Hace 1 mes
No hay comentarios:
Publicar un comentario